Què és la Inestable21? L’experiència des de dins. De Quim Roca

Aula de Teatre INESTABLE 21, JÓVENES, NIÑOS Y NIÑAS, NOTICIAS, PETIESTABLE 12

Avui volem compartir amb vosaltres un article publicat a la revista Màrius de l’Institut MàriusTorres i escrit per l’alumne de l’Aula i membre de La Inestable 21 Quim Roca. Pensem que val la pena llegir-lo per la bona feina que ha fet a l’hora d’explicar que és La Inestable 21 i fer-ho desde l’experència personal de formar’ne part i perquè copsa i exprèsa una manera de treballar i entendre el teatre pròpi de l’Aula de Teatre.
Aquí el teniu:

La Inestable 21 neix l’any 2001 com un projecte educatiu i pre-professional de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida. Al llarg dels anys ha permès als joves de la ciutat viure una experiència que els ha portat per teatres, festivals i certàmens del país.  Han mostrant espectacles d’un alt gran nivell artístic donada la minsa experiència dels joves actors i actrius. Cada any sorgeix una nova promoció amb un nou espectacle i es tanca l’anterior. Això brinda als joves una nova oportunitat  de formar-hi part cada any, ja que els actors es renoven. Resultats d’aquests 15 anys de trajectòria de la inestable i que  avalen la companyia, són els més de 60 premis i reconeixements a nivell nacional, el 40 per cent dels participants acaben cursant estudis superiors de teatre i que el 27 per cent d’aquests alumnes es dediquen professionalment a l’art escènic.

El projecte de La Inestable vist des de dins és la descoberta de tot un món, el poder obrir els ulls a infinites possibilitats relacionades amb el teatre. Tractar, en la joventut, quasi professionalment el món de la interpretació et permet descobrir les portes a un univers que, si t’agrada, t’hi pots endinsar i viatjar tota la vida.

Els alumnes que ja portem alguns anys a l’Aula estem familiaritzats amb una manera d’aprendre i fer teatre. Però La Inestable és diferent. Moltes hores de dedicació al projecte, exigència personal i artística i un compromís total et fan ballar constantment entre l’esgotament i l’energia màxima, la diversió i els plors, la sensació de haver superat el teu límit i el sentiment de no poder donar més. Passant per molts  estats emocionals. És una experiència què, si t’impliques realment, et canvia.

Dins de la Inestable coneixes totes les vessants del mon teatral. L’equip que acompanya als actors i actrius  és professional. Tècnics de so, de veu, escenògrafs, coreògrafs, producció… i òbviament el director. Pots comprendre cóm es treballa en tots aquest camps des de dins i és molt enriquidor. A mes de les possibles representacions que puguin sortir, l’espectacle pot viatjar per tota Espanya, i s’estan començant a obrir les portes internacionals… Les “taules” que et dona anar a diferents llocs del país amb la furgoneta són molt valuoses e importants a l’hora de conèixer aquest món. Conèixer diferents teatres, festivals, públics i tota la gent que envolta això, és molt interessant, personal i laboralment.

El temps que es dedica a la creació de l’espectacle va de de l’inici del estiu fins la data d’estrena de la obra, als voltants de octubre o novembre. Hi ha unes proves d’accés que es fan unes setmanes abans de l’ inici dels assaigs. Si les superes reps una trucada informant que has entrat, i tot està llest per començar. El número d’actors i actrius  sol ser de vuit (que són els que caben a la furgoneta, més el director, nou places) però pot variar. Un cop es comença a assajar ja no hi ha volta enrere i la Inestable pren prioritat respecte la gran part de les altres activitats, la dedicació i el compromís és màxim. Es treballa tots els matins de juliol i algunes tardes, amb la possibilitat de fer un stage intensiu a fora, es a dir, una setmana a algun lloc determinat, tots junts i assajant. L’agost és per descansar i amb l’arribada del setembre tornen els assajos i ja  fins el dia de l’estrena. Normalment s’assaja totes les hores lliures disponibles i és fa alguna pre-estrena en algun poble per provar com funciona l’espectacle. L’estrena de l’espectacle és el dia més important i tot està preparat per a que surti perfecte. Es presenta  al Teatre Municipal de l’Escorxador, per al públic més apassionat, que és el de casa nostra. Una càmera grava l’espectacle per  envia’l, posteriorment, a diferents festivals i concursos i així  començar a viatjar. Després de l’estrena ja no s’assaja regularment, és aleshores quan comencen les actuacions a diferents festivals, certàmens o temporades per tot el país. Normalment un any després de la estrena, és fa l’última actuació, on tot va començar, a l’Escorxador.

Durant els assajos i més tard les actuacions aprens molt de teatre, però també de les persones. Passes moltes hores amb els teus companys i el director, a més d’altres  professor i professores que  aportin el seu gra de sorra al projecte. Treballar amb gent que, et pots entendre o no, però d’alt de l’escenari tens objectius comuns així que t’hi has de compenetrar el que implica compartir experiències, emocions i moments de tot tipus. Són claus les relacions humanes que es formen per a que surti un bon espectacle. A més al descobrir la gent que t’envolta també et descobreixes a tu mateix. A l’hora d’actuar tots som un, ens hem d’entendre amb la mirada, i si en alguna representació falta aquesta connexió la qualitat de l’espectacle baixa.

Després d’haver format part en dos promocions de La Inestable, Q i Naün , puc dir que l’experiència de estar la Inestable ha estat única i diferent cada any. Els grups són diferents, cada promoció té les seves qualitats i el treball sempre et duu a llocs diferents, depenent del missatge que es vulgui transmetre o com som els que la forment, ja que cada espectacle surt de dins nostre, de les idees que proposem. És un treball de creació, per tant, les idees i l’obra es va muntant a partir de diferents propostes artístiques e improvisades que fem els actors i actrius. Després, sempre amb l’ajut del director, anem muntant i polint a poc a poc l’espectacle final. Per això cada espectacle de la Inestable és diferent, cadascun amb el seu estil però mantenint l’escènica de la companyia. Justifica així que molts cops, festivals o teatres on actuem, no dubten en cridar el següent espectacle de la companyia, sabent que el projecte espectacle no els fallarà.

Formar part de La Inestable 21 és una gran oportunitat de saber si realment vols entrar en el món de les arts escèniques o no. Rodant amb l’espectacle trobaràs de tot, teatres plens que s’aixequen de les butaques per aplaudir, gent fascinada pel que han vist, que et demanin fotos, públic plorant o rient de l’emoció, admiració pel treball, actuar a teatres nacionals… però també et pots trobar teatres buits, dies on hi ha assisteixen quatre persones, o inclús que es cancel·li l’actuació perquè no s’ha venut cap entrada.

Així és el món del teatre a Espanya, a vegades la gent sol va al teatre per veure de més a prop algú que ha vist a una sèrie o pel·lícula, i al veure un espectacle protagonitzat per gent jove eviten descobrir que els hi podem ensenyar, i si algun despistat ens ve a veure descobreix una qualitat artística que, com ens han dit molts cops, feia molt que no veien o que directament és el  primer cop que veuen un espectacle d’aquest nivell. Et fa reflexionar si realment vols apostar per un món que té tant poc recolzament. Però després te’n adones de com et sens tu a l’hora de fer la reverència a un públic que t’aplaudeix ferventment i veus que, almenys tu, si que vols treballar per a donar-li al teatre, tot el que ell t’ha donat, i et donarà, a tu.

 

Quim Roca Caimons

 

Podeu consultar l’article en la mateixa publicació Màrius (pàgina 100) en el següent enllaç: http://www.calameo.com/books/001421984f55f2e4336b8

 

Comparteix